5 beneficis de la digitalització al sector salut

Amb els avenços en software i seguretat de servidors, la cura de la salut ara pot aprofitar al màxim la digitalització. Ha de tenir-se en compte que l’atenció mèdica és una indústria d’un bilió de dòlars repartida en atenció hospitalària, serveis clínics, residències de gent gran, atenció mèdica domiciliària, medicaments, I+D.

La tecnologia està millorant la gestió de pacients i aquells agents del sector salut que han implantat la digitalització tenen un avantatge competitiu sobre la resta de la indústria.

5 beneficis de la digitalització al sector salut

1) Millor coordinació metge-pacient

La digitalització facilita als pacients la conversa del seu historial mèdic al llarg del temps, un factor important tenint en compte que aquest és clau en situacions d’emergència quan una còpia física pot no estar disponible. En aquest cas, la digitalització ajuda a mantenir informats als metges sobre l’historial del pacient a cada visita.

Així mateix, els pacients poden crear i mantenir un arxiu digital del seu historial mèdic, pujar-lo a un servei al núvol i compartir-lo amb les persones o els metges que desitgi. Per suposat, això requereix una mica d’esforç per mantenir-lo, així com coneixements tècnics, però sens dubte val la pena en situacions d’emergència.

2) Automatització de les tasques administratives

En alguns països com els Estats Units, les despeses administratives representen més d’una quarta part de la despesa hospitalària total. A Espanya, una estadística encara més alarmant és que els metges dediquen menys d’un terç del seu temps a atendre als pacients. En canvi, la major part del seu temps es destina a diverses tasques administratives. Així, els metges poden dedicar fins a un terç del seu temps simplement introduint les notes dels pacients en el sistema de registres electrònics de salut.

Òbviament, aquest no és un sistema molt eficient i el temps d’un metge és un bé apreciat. Però, gràcies a la digitalització, es poden automatitzar les tasques i implementar sistemes avançats d’Intel·ligència Artificial (IA) que ofereixen, entre d’altres, recordatoris de prescripció.

Si ens basem únicament en les estadístiques, és bastant evident que les tasques administratives són un gran obstacle per a la productivitat dels metges. L’automatització d’aquestes tasques reduirà la càrrega que suposen per a ells i el personal clínic, el que els permetrà centrar-se en el tractament dels pacients.

3) Comunicació entre metges

Malauradament, alguns pacients tenen condicions mèdiques que els obliguen a buscar l’ajuda de diferents especialistes. Per això, és de suma importància que aquests mantinguin un flux constant de comunicació per dissenyar el millor pla mèdic general pel pacient.

Els medicaments, per exemple, poden provocar complicacions, però amb un sistema que manté a tots els especialistes informats, poden dissenyar un pla de medicació adaptat a les necessitats de cada pacient.

Amb l’ajuda de l’intercanvi constant d’informació, els especialistes també sabran què està funcionant i on s’està progressant. Aquesta és un àrea on la digitalització pot ajudar als metges a fer la seva feina de manera efectiva i eficient.

4) Seguretat de les dades

Les dades digitals sempre corren el risc de patir atacs maliciosos, però això no vol dir que els arxius físics no puguin perdre’s, ja que sempre existeix la possibilitat de perdre els registres mèdics davant de situacions inesperades com desastres naturals (terratrèmols, inundacions) o possibles negligències.

Amb un sistema d’emmagatzematge de dades digitals dissenyat per experts, aquests factors poden eliminar-se pels registres mèdics. No només això, sinó que el personal autoritzat pot accedir a ells des de qualsevol lloc, el que garanteix la seva disponibilitat en cas de necessitat.

5) Informació de la salut en temps real

Els smartphones i els laptops són peces de hardware immensament populars en l’actualitat. De la mateixa manera, els rellotges intel·ligents moderns poden monitorejar la freqüència cardíaca, comptar la quantitat de passos diaris i fins i tot prendre un ECG. Això els fa tremendament útils no només pels usuaris quotidians, sinó també pels seus metges.

El metge pot configurar un “disparador” quan es compleix una determinada condició (per exemple, la freqüència cardíaca supera un cert llindar) per a què es pugui actuar ràpidament. Avui en dia, els metges poden actuar de manera proactiva i evitar que succeeixi quelcom desafortunat mitjançant el monitoreig de dades en temps real.