Alfred Nesweda, de Masvoz: “Totes les empreses, de qualsevol mida i sector, poden aprofitar els avantatges de la telefonia cloud”

La revista dels enginyers de telecomunicacions dedica un reportatge a l’’operador de telecomunicacions Masvoz per tal d’’analitzar el perquè de la seva aposta pel cloud computing 3 anys després del seu naixement, el 2002.

Masvoz va néixer amb l’’objectiu d’’integrar els serveis de telefonia de veu per a empreses fent servir les eines dels operadors tradicionals i els equipaments de comunicació dels fabricants, però aviat es va plantejar un canvi de direcció. “Els costos elevats d’’aquests equips i la poca flexibilitat de les operadores davant les necessitats reals del clients van fer que optessim per desenvolupar la nostra pròpia plataforma de serveis en la modalitat cloud”. Així ho explica a l’’interior de la revista Alfred Nesweda, director general de Masvoz.

Saltar-se aquests obstacles els ha permès “anar ampliant el catàleg de serveis amb solucions innovadores que donen resposta a les necessitats reals de les empreses”, apunta Nesweda. A la telefonia al núvol se la denomina telefonia intel·ligent perquè “permet que sigui el propi client qui gestiona els seus serveis, podent-los dotar de funcionalitats de veu avançades com la gravació de trucades, l’VR (sistema de resposta de veu automàtica), el cloud contact center, etc”. D’’altra banda, afegeix Nesweda, “permet estalviar-se inversions en costosos i sofisticats equips de telecomunicacions, així com el seu manteniment”.

Entre d’’altres avantatges que permet la telefonia per internet  o des del núvol -a diferència de la tradicional- destaca la immediatesa del servei, la flexibilitat (permet augmentar o reduir capacitats i usuaris) i la comoditat de poder gestionar el servei d’’una manera senzilla des de qualsevol dispositiu amb connexió a internet.

D’’entre tots els seus serveis, la revista Telecos fa una menció especial a l’’aplicació BizPhone com “l’’app que permet unir feina i vida privada en un mateix terminal sense que els dos móns interfereixin”. Tal com recull la publicació, per una banda aquesta aplicació evita als treballadors haver de portar a sobre dos terminals mòbils, permetent-los utilitzar el seu propi  telèfon com si fos el de l’’empresa.  Per l’’altra, l’’empresa assumeix el cost de les trucades de feina estalviant-se el pagar compromisos de permanència, a més dels diners i el temps que comporten l’adquisicions de nous dispositius. A més, “es beneficien de tarifes molt més competitives”, apunta Nesweda.

Tot això fa que l’’ús de BizPhone suposi un estalvi del 80% per les empreses. Abans del seu llançament, a l’’abril de 2014, ja s’’havien registrat 400 descàrregues de l’’app per part dels treballadors i una cinquantena d’’empreses. Amb ella, Masvoz espera donar cobertura a 500 empreses, a través de 10.000 descàrregues de l’’app, que és gratuita.

Justament la inversió en desenvolupament de nous productes és, segons Nesweda, una de les raons de l’’increment continuat en número de clients i xifra de negoci que ha experimentat Masvoz en els últims anys, sense oblidar “la bona feina de tot l’’equip de personal”.

Actualment, la plataforma dóna servei a més de 1.200 empreses, entre elles una companyia aèria catalana i l’’administració estatal, i gestiona més de 500.000 trucades diàries.

De cara al futur, el director general de Masvoz tanca el reportatge afirmant que “no té cap dubte en què totes les empreses, de qualsevol mida i sector, aprofitaran els avantatges de la telefonia ‘cloud’. És justament per això que la companyia segueix treballant en noves funcionalitats i serveis com el “Tauler de control multidispositiu”, una nova aplicació que ofereix a les empreses la possibilitat de gestionar les seves comunicacions corporatives des de qualsevol dispositiu, ja sigui smartphone, tablet, PC o portàtil.

La revista també dedica un espai a l’’última edició dels Premis Masvoz, que l’’operador organitza una vegada l’’any per a reconèixer la millor feina periodística en l’’àmbit de les Telecomunicacions, i on ‘Telecos’ va col·laborar com a jurat.

Podeu consultar ambdues aparicions completes a les pàgines 12, 32 i 33 del nº62 de la revista a través d’’aquest enllaç.