“Las Chicas del Cable” avui estarien al núvol

Els guionistes de Netflix han tirat la vista enrere per explicar-nos quin era el paper de la dona a finals dels anys 20 al nostre país. I ho han fet a través d’un dels pocs oficis als que podien optar les dones en aquella època i gràcies al qual van començar a tenir accés al mercat laboral: el de les telefonistes.

Les vides d’Alba, Ángeles, Carlota i Marga s’entrecreuen el dia en què comencen a treballar per a l’empresa de telecomunicacions més important de Madrid, situada a l’Edifici Telefònica de la Gran Via madrilenya i, des de llavors, no tornaran a ser les mateixes.

En un Madrid canviant, on les dones començaven a lluitar per la seva llibertat i els seus drets, tot i que fos des de la clandestinitat, “Las Chicas del Cable” mostra precisament aquesta realitat. L’esforç de les protagonistes per donar un gir a les seves vides, demostrar la seva fortalesa i valia, i la capacitat d’avençar per si mateixes (sense dependre d’un marit possessiu o d’un pare ric i controlador) es posa de manifest des del començament de la sèrie.

La comunicació telefònica, fonamental per a les persones i les empreses

Ens hem de remuntar molt temps enrere per ubicar l’origen de la telefonia. Va ser a finals del segle XIX quan es va inventar el primer dispositiu telefònic. Des de llavors, la comunicació a través del telèfon ha format part del dia a dia de les persones i les empreses, esdevenint quelcom essencial per a elles.

La comunicació telefònica ha permès mantenir el contacte i transmetre missatges independentment de la distància i del lloc. Sens dubte, un dels grans moments a “Las Chicas del Cable” en aquest sentit és l’establiment de la primera trucada intercontinental entre Espanya i els Estats Units. Tota una fita l’any 1928, convertida en un fet quotidià poc més d’un segle després.

El paper clau de les telefonistes

A finals dels anys 20, accedir a la feina de telefonista no era fàcil. A més de complir amb els requisits per presentar-se a les oposicions, entre els quals es trobaven estar soltera, tenir entre 18 i 27 anys, no portar ulleres o ser capaç de separar els braços 1,55 metres, les dones havien de fer un examen de mecanografia i una prova amb els auriculars.

Pels abonats eren simples treballadores sense nom que atenien les trucades identificant-se amb el seu número d’operadora. No obstant, eren la peça clau a les empreses de telefonia. Organitzades en tres torns de feina (matí, tarda i nit), les telefonistes eren les encarregades de fer funcionar l’engranatge de les centraletes telefòniques manuals, facilitant la comunicació entre persones i empreses. Des de trucades per alertar d’un incendi fins a trucades institucionals claus per a la política internacional d’un país. Tot passava per les mans de les telefonistes.

Com ha evolucionat la telefonia al segle XX

A les centraletes manuals la distribució de trucades es feia amb operadores que s’encarregaven de la connexió de les clavilles a la xarxa a les preses corresponents. Així, la persona que efectuava la trucada telefònica, contactava primer amb l’operadora, qui s’encarregava de connectar la clavilla a la presa que correspongués de la persona destinatària de la trucada.

No obstant, aquest mètode de comunicació va resultar inviable quan el número d’abonats a les companyies telefòniques va començar a créixer. Després de més de 100 anys d’existència, les ‘telefonistes’ corrien el risc de desaparèixer per ser substituïdes per centraletes automàtiques.

Però el creixement del nombre d’abonats no era l’únic motiu pel qual les empreses de telefonia volien donar el salt a les centraletes automàtiques. Els interessos empresarials van jugar també un paper destacat. Les comunicacions havien de ser més ràpides i permetre estalviar costos. A més, existia el valor afegit de quina seria la primera companyia telefònica en crear i implantar una centraleta que pogués revolucionar el sector de les telecomunicacions.

El segle XXI: la virtualització de les comunicacions

En poc més d’un segle, les centraletes telefòniques han evolucionat de forma imparable i avui continuen sent un element imprescindible en la xarxa de telecomunicacions, sobretot en l’àmbit empresarial. Les empreses i organitzacions necessiten comunicar-se amb els seus clients de forma ràpida, flexible, econòmica, senzilla i 24/7. I tot això és possible gràcies a la tecnologia cloud (quelcom que el 1928 ni tan sols haguessin pogut imaginar), que multiplica les possibilitats de comunicació i productivitat de les empreses.

“Las Chicas del Cable” s’han convertit en l’actualitat en un complet sistema de telefonia corporativa orientat a afavorir la competitivitat de les organitzacions mitjançant la millor tecnologia de veu. Al despenjar la trucada, l’interlocutor ja no escolta el número d’identificació de l’operadora, sinó un missatge gravat que l’orienta i el guia fins el departament o la persona amb qui vol parlar.

Potser d’aquí a 20 anys no recordem l’ofici de les telefonistes, potser no recordem les centraletes virtuals tal i com són ara. Les empreses seguiran invertint en R+D per millorar els seus processos de comunicació i oferir així serveis que cobreixin les necessitats dels seus clients. Potser dispositius sorgits de la intel·ligència artificial o la realitat virtual es converteixin en les properes centraletes virtuals.

El que sí sabem és que avui en dia les protagonistes de “Las Chicas del Cable”, Alba, Ángeles, Carlota i Marga, serien recepcionistes virtuals i estarien al núvol.